Vella Brígia

La Vella Brígia és una mena d'espantacriatures de la qual se'n sap ben poca cosa. Viu en una cova del terme municipal de Setcases, tot i que la història s'ha estès per Vilallonga i la vall de Camprodon, des d'on es menja vives les criatures que s'hi atansen. Tot i tenir un comportament més tirant a ogressa se la relaciona amb les encantades o dones d'aigua, de les quals publicarem un article pròximament acompanyat de tot un seguit de llegendes relacionades amb aquestes.

Vell del Mar

Explica la mitologia catalana, abans que la industrialització comencés a la ciutat de Barcelona, que pels voltants de la platja de la Mar Bella, sempre i passejava un home vell, que en hores diürnes era com la resta dels humans. Sempre, sense cap excepció, duia la mateixa roba amb olor de mar, tant si era estiu com si era hivern, sempre anava descalç, i sempre portava els cabells i la barba despentinats.

Barcelona abans de la industrialització.

Mai parlava amb ningú, només es limitava a passejar per la sorra i anar saludant a tothom amb qui es topava. Tot i així, diuen les llengües, que parlava amb els pescadors i els ajudava a arrossegar la barca cap a la sorra quan arribaven de pescar, demostrant una força impressionant, recordant que era una persona ja molt vella.

La gent no sabia d'on era, ni perquè cada dia passejava per la platja, però les poques persones amb qui parlava, deien d'ell que era un home molt savi i amable, coneixedor dels secrets del del mar així com els de la terra, i que fins hi tot tenia la capacitat de parlar amb els peixos i les gavines.

Però el que poques persones coneixien es que a la nit, quan la lluna ja era amunt del cel, el vell es llençava al mar. Dins l'aigua, el cos se li cobria d'escames argentades, els cabells i la barba d'algues verdes i petxines blanques, i d'aquesta manera s'allunyava nedant cap al fons del mar per no tornar fins l'endemà un altre cop sota la forma d'un vell qualsevol
.



Però un bon dia el vell deixà d'aparèixer per les platges de Barcelona. Hi ha gent que diu que això va ser degut a que l'home, a causa la industrialització, es va allunyar de la natura i que per tant els esperits d'aquesta ens van donar l'esquena.

La Víbria

La víbria o vibra és un animal de la mitologia fantàstica medieval i popular, una femella del Drac. És bàsicament un drac però amb marcats caràcters femenins (com dues mamelles prominents) i ocellístics, com bec d'àliga amb urpes i ales de quiròpter. Té fama de malvada.

A l'edat mitjana la forma original era vibra i era sinònim de cuca i d'escurçó. S'identificava amb el drac serpentiforme vençut per Sant Jordi de l'entremès de 1399. Al principi hauria estat, doncs, una mena de serp amb trets d'ocell a la qual posteriorment la imaginació popular hauria aplicat trets femenins. En la forma i nom primitius apareix en la Cimera Reial, transformada després en un ratpenat o ratapinyada.

L'animal fabulós també s'incorporà a la processó del Corpus i a festes reials com les de les coronacions. La imaginació popular li aplicà trets femenins i bec d'àguila i amb aquesta forma i el nom de víbria s'incorporà al bestiari popular català.

Al segle XIV el rei Pere el Cerimoniós incorporà la vibra o drac a la seva Cimera Reial. Aquesta cimera que corona l'escut esdevingué hereditària a l'heràldica dels reis de la Corona d'Aragó, que l'empraren fins a Carles I. Actualment aquest símbol, ha estat adoptat oficialment com a l'escut de la Generalitat Valenciana.

Hi han teories que diuen que la vibra de la cimera reial ben aviat s'arribà a identificar amb un ratpenat o ratapinyada i en prengué també la forma.