A l'edat mitjana la forma original era vibra i era sinònim de cuca i d'escurçó. S'identificava amb el drac serpentiforme vençut per Sant Jordi de l'entremès de 1399. Al principi hauria estat, doncs, una mena de serp amb trets d'ocell a la qual posteriorment la imaginació popular hauria aplicat trets femenins. En la forma i nom primitius apareix en la Cimera Reial, transformada després en un ratpenat o ratapinyada.
L'animal fabulós també s'incorporà a la processó del Corpus i a festes reials com les de les coronacions. La imaginació popular li aplicà trets femenins i bec d'àguila i amb aquesta forma i el nom de víbria s'incorporà al bestiari popular català.
Al segle XIV el rei Pere el Cerimoniós incorporà la vibra o drac a la seva Cimera Reial. Aquesta cimera que corona l'escut esdevingué hereditària a l'heràldica dels reis de la Corona d'Aragó, que l'empraren fins a Carles I. Actualment aquest símbol, ha estat adoptat oficialment com a l'escut de la Generalitat Valenciana.
Hi han teories que diuen que la vibra de la cimera reial ben aviat s'arribà a identificar amb un ratpenat o ratapinyada i en prengué també la forma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada