Vell del Mar

Explica la mitologia catalana, abans que la industrialització comencés a la ciutat de Barcelona, que pels voltants de la platja de la Mar Bella, sempre i passejava un home vell, que en hores diürnes era com la resta dels humans. Sempre, sense cap excepció, duia la mateixa roba amb olor de mar, tant si era estiu com si era hivern, sempre anava descalç, i sempre portava els cabells i la barba despentinats.

Barcelona abans de la industrialització.

Mai parlava amb ningú, només es limitava a passejar per la sorra i anar saludant a tothom amb qui es topava. Tot i així, diuen les llengües, que parlava amb els pescadors i els ajudava a arrossegar la barca cap a la sorra quan arribaven de pescar, demostrant una força impressionant, recordant que era una persona ja molt vella.

La gent no sabia d'on era, ni perquè cada dia passejava per la platja, però les poques persones amb qui parlava, deien d'ell que era un home molt savi i amable, coneixedor dels secrets del del mar així com els de la terra, i que fins hi tot tenia la capacitat de parlar amb els peixos i les gavines.

Però el que poques persones coneixien es que a la nit, quan la lluna ja era amunt del cel, el vell es llençava al mar. Dins l'aigua, el cos se li cobria d'escames argentades, els cabells i la barba d'algues verdes i petxines blanques, i d'aquesta manera s'allunyava nedant cap al fons del mar per no tornar fins l'endemà un altre cop sota la forma d'un vell qualsevol
.



Però un bon dia el vell deixà d'aparèixer per les platges de Barcelona. Hi ha gent que diu que això va ser degut a que l'home, a causa la industrialització, es va allunyar de la natura i que per tant els esperits d'aquesta ens van donar l'esquena.